comic, tebeo, analisis, bang ediciones, mr egg

Analisi del còmic “Cafetó i l’aneguet”

A continuació us deixo una anàlisi que he fet del còmic “Cafetó i l’aneguet” de l’Editorial Bang. Per fer-ho he seguit una pauta que proposa Diana Toledano, espero que us agradi.

cobertes, tapas, libro, comic, analisis, cafecito, diana toledano, ceskus

Anàlisi del disseny del llibre per fora.
La tapa davantera està ben dissenyada, la jerarquia dels textos és correcta, la imatge té molt impacte pels colors càlids que contrasten amb el fons. La contraportada explica una mica més el que et trobaràs. Els cantells arrodonits, la duresa i la reserva de vernís brillant genera molt bones sensacions al tacte i destaca el titular.

Qui és l’escriptor i qui és l’il·lustrador?
El guió i els dibuixos són de la mateixa persona, Eric Gosselet (Mister Egg) il·lustrador i animador francès que participa en la revista mensual “Leo” a Milà, dibuixant el còmic Lulu Capisco. Sembla que el personatge principal està molt definit i és probable naixés primer la imatge, encara que per desenvolupar la història segurament hi va haver una mica de guió o almenys una idea clara d’història per explicar. Personalment m’agrada molt el llenguatge mut perquè és universal i es nota que Mister Egg domina molt bé, segurament els seus coneixements d’animació li han d’aportar molts recursos per aconseguir que tot s’entengui fàcilment i sense cap esforç per part del lector.

guardas, libro, analisis, infantil, tebeo

Com comença la història?
Les guardes del llibre descriuen l’ambient on es reprodueix la història, una bona forma d’introduir-nos en l’escenari del conte. L’avantportada serveix per als crèdits i presentar-nos el personatge principal en petita escala i la portada comença amb una il·lustració que ens dibuixa un somriure a la cara. Molt bona manera de començar!

Interacció entre text i imatge.
En aquest cas les mateixes imatges expliquen la història, això té els seus avantatges però també els seus inconvenients, ja que si les imatges no són molt clares i explicites pot generar moltíssima confusió o un esforç extra que molts lectors no estan disposats ha donar. En aquest cas, tot és molt evident gràcies als recursos gràfics propis del llenguatge del còmic i el disseny gràfic.

Quins materials va fer servir l’il·lustrador?
Tota la feina és digital, segurament amb el Photoshop. Aquest mètode de treball no és millor ni pitjor, els principals avantatges és que la producció pot ser molt més ràpida, tenim totes les eines en un sol programa, si ens equivoquem, podem fer “Crtl Z” tantes vegades com vulguem, no tenim problemes d’emmagatzematge… i els inconvenients són que es perd el valor expositiu i de venda, ja que el material original fet de forma tradicional sempre és més valuós, i si no disposem d’una tauleta gràfica de les que es dibuixa directament en la pantalla haurem de practicar molt per tenir la mateixa seguretat i precisió en el traç dels dibuixos.

Què tenen d’especial les il·lustracions?
Els personatges estan per sobre del fons, tot és simple i poc carregat a excepció d’alguna vinyeta on si s’aprecia una mica més els escenaris. Tot i ser digital és molt orgànic i s’aprecien textures en les línies i els farcits. Els protagonistes destaquen del fons gràcies als colors i també l’ús d’ombres i llums que li donen cert relleu. Utilitza moltes grafies de moviment que aporten molta expressivitat i reforcen la narració, quan no hi ha més opcions utilitza els típics núvols de còmic amb una imatge molt sintètica i reconeixible. Hi ha molt dinamisme i cada pàgina té un principi i un final. Hi ha diverses pàgines que mostren una escena sencera i una central que és una “escena seqüenciada” a doble pàgina.

T’entrebanques amb alguna paraula?
No, tot és molt fluid i el ritme és l’adequat, no es fa gens pesat ni repetitiu, fins i tot llegint-lo diverses vegades i observant més els detalls.

Que et sembla el disseny?
Tot està ben maquetat, les pàgines tenen uns bons marges i les vinyetes estan ben col·locades i contrasten amb el fons blanc, com les tapes les pàgines també tenen els cantells arrodonits i el paper té un bon gruix. Al final hi ha unes pàgines annexes que són el catàleg de la col·lecció, potser es podria prescindir d’aquesta part més publicitària i fer-la servir per a un making off per exemple.

Et va sorprendre al final?
El final és rodó, es podria dir que continua la vida perquè acaba de la mateixa manera que comença i el personatge desperta molta simpatia i connexió amb l’esperit dels nens.

Leave a Comment

Leave a Comment